Davant la crisi, cap pas enrere! 1000€ salari mínim

. dimecres, 8 d’octubre del 2008
0 comentaris

Estem vivint una de les crisis econòmiques amb les que el Capitalisme ens recorda la seva vulnerabilitat. Com sempre en temps de crisi, els sectors més febles de la nostra societat són els que estan patint les més greus conseqüències (atur, inflació, pèrdua de poder adquisitiu...) mentre els que ens han portat a aquesta situació amb les seves decisions irresponsables com l’especulació amb el mercat immobiliari, han fet prou diners durant aquest temps per no arribar a patir-les.
En aquests temps de crisi també s’han alçat veus dels que van ser els principals defensors del neoliberalisme, reclamant d’una banda l’auxili de l’Estat als empresaris així com la retallada de parts dels drets socials i laborals adquirits amb mesures com la congelació salarial, l’abaratiment de l’acomiadament o la flexibilització del mercat laboral. És paradoxal doncs, que algú pretengui que als responsables de la crisi se’ls auxiliï per part de l’Estat mentre que pels que estan patint les pitjors conseqüències es proposi una retallada dels seus drets.

És per aquest motiu que ara més que mai cal:

  • Denunciar públicament a aquells sectors de la dreta més rància convertida al neoliberalisme que pretenen retallar els nostres drets socials i laborals.
  • Encoratjar al nostre govern perquè atengui com ha vingut fens fins ara de manera prioritària a aquells sectors de la societat més vulnerables davant la crisi.

  • Continuar amb les nostres reivindicacions laborals com el salari mínim de 1000 € com a pas previ per assolir entre tots i totes nous drets que facin progressar a l’actual societat cap a un nou règim econòmic que s’allunyi de l’actual neoliberalisme global.


Aprovada la resolució de la JSC al congrés del PSC-LH

. diumenge, 5 d’octubre del 2008
0 comentaris



La JSCL-H va aportar l’onzè congrés de la Federació del PSC la següent resolució política que va ser aprovada per unanimitat:

Els reptes de futur de la ciutat de L’Hospitalet

Com a representants dels i les joves socialistes de la ciutat de L’Hospitalet no voldríem desaprofitar el present congrés per a donar a conèixer part de les idees i propostes sobre les que hem estat debatent i reflexionant al llarg dels últims mesos.

Com a joves, un dels aspectes que més ens preocupa és precisament el futur de la nostra ciutat amb el qual desitgem, encara que avui en dia precisament emancipar-se a L’Hospitalet no és fàcil, estar lligats llargament.

D’aquesta manera, hem observat amb esperança la profunda transformació que ha patit la nostra ciutat en els últims anys generant nous espais d’oportunitats com la Gran Via però també atenent al mateix temps als nostres barris mitjançant processos de millora urbana que serveixen per fer progressar els espais de vida quotidiana de la major part de la població incrementant alhora el seu accés als serveis públics.

La continuació d’aquesta important tasca ha d’esser la clau per fer arribar les nostres polítiques de progrés a tota la ciutat i la més important de les nostres lluites a nivell local és precisament aconseguir que el canvi social és materialitzi en una ciutat més justa tant des del punt de vista social com territorial.

Som progressistes precisament per això, perquè volem aconseguir una societat més justa i igualitària. La nostra forma de fer política la centrem en la idea de que únicament ho aconseguirem organitzant-nos i fent sentir la nostra veu tant a les institucions com a la resta de la societat civil.

No obstant, tota aquesta important tasca feta fins ara no ens ha de retreure d’afrontar els importants reptes que encara queden pendents a L’Hospitalet i que com a socialistes garants del progrés de la nostra ciutat no podem obviar.

Com per exemple:

El repte de la convivència i la participació

La nostra ciutat ha estat objecte durant la seva història de nombrosos processos migratoris com l’actual que han fet variar notablement la seva composició social.

Per tal de governar aquesta complexitat de les societats modernes cal gestionar també els seus conflictes i establir mecanismes per arribar al consens en la presa pública de decisions corresponsabilitzant a la ciutadania en la mateixa.

O el repte de la centralitat metropolitana i la cohesió territorial

El pes de la ciutat de L’Hospitalet ultrapassa cada cop més el seu propi municipi gràcies a la creació de nous espais d’interès metropolità tant des del punt de vista econòmic com social i cultural. És doncs, una necessitat creixent redimensionar les polítiques públiques a L’Hospitalet per tal de consolidar i expandir aquesta nova àrea d’influència.

Per tal que les sinergies dels nous espais d’oportunitat generats recentment, com La ciutat de la justícia, la Fira, la Plaça Europa o el futur Biopol... arribin a tota la ciutat cal dotar aquesta d’una nova estructura que la cohesioni internament i que possibiliti els fluxos entre barris. La cobertura de les vies i la reconversió de les zones industrials obren la possibilitat de generar un nou espai central que possibiliti aquesta interconnexió de la ciutat.

Però no tan sols necessitem una ciutat cohesionada urbanísticament sinó també socialment. La realitat d’alguns barris de L’Hospitalet ha canviat enormement i les demandes socials de la ciutadania han augmentat, per això hem d’estar preparats per donar resposta a les necessitats dels col·lectius més febles.

I ho hem de fer fugint de postures individualistes, còmodes, conformistes o neutrals. Defensant una ètica del compromís. Per a nosaltres, la participació en els assumptes públics és un deure que neix de la mateixa vida en societat. Allò comú, públic, és de tots i a tots ens afecta. Per això, la nostra veu ha de sentir-se per configurar, seguint uns valors determinats, una acció de benestar i progrés.

I és per aquest motiu que creiem que seria oportuna la celebració d’una Conferència Política Municipal que analitzi i debati aquests i d’altres reptes de futur de la nostra ciutat a fi i efecte de contribuir entre tots i totes a l’impuls de les polítiques de progrés a la ciutat de L’Hospitalet.