Estem vivint una de les crisis econòmiques amb les que el Capitalisme ens recorda la seva vulnerabilitat. Com sempre en temps de crisi, els sectors més febles de la nostra societat són els que estan patint les més greus conseqüències (atur, inflació, pèrdua de poder adquisitiu...) mentre els que ens han portat a aquesta situació amb les seves decisions irresponsables com l’especulació amb el mercat immobiliari, han fet prou diners durant aquest temps per no arribar a patir-les.
En aquests temps de crisi també s’han alçat veus dels que van ser els principals defensors del neoliberalisme, reclamant d’una banda l’auxili de l’Estat als empresaris així com la retallada de parts dels drets socials i laborals adquirits amb mesures com la congelació salarial, l’abaratiment de l’acomiadament o la flexibilització del mercat laboral. És paradoxal doncs, que algú pretengui que als responsables de la crisi se’ls auxiliï per part de l’Estat mentre que pels que estan patint les pitjors conseqüències es proposi una retallada dels seus drets.
És per aquest motiu que ara més que mai cal:
- Denunciar públicament a aquells sectors de la dreta més rància convertida al neoliberalisme que pretenen retallar els nostres drets socials i laborals.
- Encoratjar al nostre govern perquè atengui com ha vingut fens fins ara de manera prioritària a aquells sectors de la societat més vulnerables davant la crisi.
- Continuar amb les nostres reivindicacions laborals com el salari mínim de 1000 € com a pas previ per assolir entre tots i totes nous drets que facin progressar a l’actual societat cap a un nou règim econòmic que s’allunyi de l’actual neoliberalisme global.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada